GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
CONFINAMENT
 |
|
S´han humanitzat les cases.
Ara respiren,
germinen flors.
Vesteixen emmidonades,
empolainades com mai.
Parlen, riuen, canten lloances,
musiquen tonades de festa major.
Apa, alcem-nos!
Piquem de mans!
Sortim al balcó!
Són dies de germanor.
|
