 |
Soc un cabdell d’enfilalls tibants
-s’esquinça la carn-
Viatjo en espiral.
És un viatge d’eixida
on no s’escolta cap plany.
Nua de pell,
em perdo per trajectes intransitats.
Vola, el trist ocell! S’allunya cel
enllà
cercant el blau, més blau
del mar.
-temps de confinament-
|
