GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
AL COR (Emoció II)
|
Et regalaré una cançó d’estiu
mentre sostinc la lluna amb clau de
sol.
|
Les melodies de la lluna ens arriben clares, ara que encara fa calor i tenim les finestres obertes.
ResponEliminaM'agrada que ens regali una cançó i que la lluna tingui clau de sol.. Vaig a obrir ben bé la finestra...
ResponEliminaMolt ben trobat això de la lluna en clau de sol.
ResponEliminaI això de sostenir la lluna, també!
ResponEliminalluna plena...
ResponEliminaEls colors parlen mentre m'envien un bes.
ResponEliminaFantàstica com sempre Maijo!
Gràcies! Vosaltres sí que m'enteneu!
ResponElimina