Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 6 de setembre de 2014

AL COR (Emoció II)



Et regalaré una cançó d’estiu
mentre sostinc la lluna amb clau de sol.

Publicado por en 20:50

7 comentaris:

  1. novesflors6 de setembre de 2014, a les 21:21

    Les melodies de la lluna ens arriben clares, ara que encara fa calor i tenim les finestres obertes.

    ResponSuprimeix
  2. Carme Rosanas6 de setembre de 2014, a les 22:37

    M'agrada que ens regali una cançó i que la lluna tingui clau de sol.. Vaig a obrir ben bé la finestra...

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals7 de setembre de 2014, a les 11:57

    Molt ben trobat això de la lluna en clau de sol.

    ResponSuprimeix
  4. Helena Bonals7 de setembre de 2014, a les 11:58

    I això de sostenir la lluna, també!

    ResponSuprimeix
  5. Joan Sansano9 de setembre de 2014, a les 16:53

    lluna plena...

    ResponSuprimeix
  6. rosana11 de setembre de 2014, a les 21:04

    Els colors parlen mentre m'envien un bes.
    Fantàstica com sempre Maijo!

    ResponSuprimeix
  7. Maijo Ginovart 22 de setembre de 2014, a les 14:21

    Gràcies! Vosaltres sí que m'enteneu!

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)