Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Les melodies de la lluna ens arriben clares, ara que encara fa calor i tenim les finestres obertes.
ResponSuprimeixM'agrada que ens regali una cançó i que la lluna tingui clau de sol.. Vaig a obrir ben bé la finestra...
ResponSuprimeixMolt ben trobat això de la lluna en clau de sol.
ResponSuprimeixI això de sostenir la lluna, també!
ResponSuprimeixlluna plena...
ResponSuprimeixEls colors parlen mentre m'envien un bes.
ResponSuprimeixFantàstica com sempre Maijo!
Gràcies! Vosaltres sí que m'enteneu!
ResponSuprimeix