GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
GLÒRIA ALADA
Pensava que la meva filla niava ocellets al cap. Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.
Com sempre una mirada amb molta vida.
ResponEliminaJpmerch,
ResponEliminaCom sempre, gràcies! La teva mirada m'afalaga.
Els àngels han de tenir el privilegi, de tant en tant, d'acollir al niu del seu cap una bona tropa d'ocellets.
ResponEliminaFins i tot els no massa àngels haurien de tenir aquesta sort.
Bon cap de setmana, Maijo.
Hola Maijo davant d'una obra com aquesta, sang de la teva sang..., no puc afergir-hi res més...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense volar.
onatge
Les ales són molt útils per viatjar a móns desconeguts. Una molt bona il.lustració
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminaHi ha qui té nius al cap, d'altres fem volar coloms. No estem tan lluny uns dels altres.
Bon setmana.
Onatge,
Que t'he de dir que tu no sàpigues!
Una abraçada amb ales.
Rosana,
Volar és necessari per conéixer món. Però les millor ales són les que ens dóna la imaginació. Tu saps de que parlo, et veig volar sovint.
Una abraçada.
Tenir ocells al cap o tenir ales ve a ser el mateix: una manera de tocar mínimament amb els peus a terra, el just per no perdre el món de vista.
ResponEliminaDoncs així ja està preparada per a esquerar-se i alçar el vol!
ResponEliminaHola Helena. Gràcies.
ResponEliminaEl "tenir ocells al cap" sempre ho havia associat al jovent, la falta d'experiència els fa ser poc realistes i cauen en la prepotència (aquí és quan els adults els hem de refrenar). Però pel contrari tenir ales, és saber-se lliure, positiu i valent, capaç d'enfrontar qualsevol repte.
Jo diria que els polítics del nostre país tenen ocellets al cap, i a la resta ens caldran moltes ales.
Hola porquet,
ResponEliminaA mi ja m'agrada, que consti. Que voli, que voli!
Es una imatge molt representativa del que molts voldriem tenir... no sempre tenir el cap ben amoblat es sinonim de cordura...
ResponEliminaGràcies, Kira! A mi m'agrada l'ordre (m'ha costat uns anys amoblar-me el cap) però de quan en quan canvio una cadira de lloc.
ResponEliminaPetonents.
Wow quina manera més maca de descriure aquests angels. Jo penso el matex de la meva :)))
ResponEliminaPetonàs
Dani,
ResponEliminaSi ara ja té ales, espera't, i més que en tindrà! La teva us farà volar a tots.
Petons.
Noia...no se m'havia actualitzat el teu blog. No sé per què. I ara em trobo aquestes dues meravelles, la d'aquí i la de després.
ResponEliminaQuin do que tens per il·lustrar els ulls i la mirada. Clar que aquesta és tan teva...Clar que no m'extranya: d'una mirada bonica, només en poden sortir mirades boniques.
És una preciositat: la Glòria, i el dibuix!