GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
CITA A CEGUES
.jpg) |
CITA A CEGUES (fragment de La Casa Cremada)
El terrat encara crema. Llògicament, la inventiva supleix als records.
"Recordo que aquell dia feia vent i els cabells se’m van esbullar per tota la cara. No tenia prou mans per fer-los fora. També recordo que amb la mirada cercava el mar com si fos una gavina i m’hi volgués donar a la fuga amb una volada. De no existir el blau del mar tan a la vora, l’ombra d’un sospir se m’hagués endut cel endins.
Caminàrem durant una estona pel passeig. Remor al fons de la platja, les paraules defugien la conversa. No recordo ni abandó ni tendresa, ni cap impuls ardent que ens arrossegués a emmudir-nos els llavis l’un a l’altre.
La mar, esbraveïda, aixecava onades a l’alçada de la meva inquietud. L’escuma del desig s’havia fos sobre un llenç de pedra. Vam travessar el port, potser intentant trobar una mica de recer... Els vaixells tentinejaven”.
|
|
