GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
AVUI NO EM CAL LA LLUNA ( Emoció I)
 |
Frec als sentits,
l’alè mig
adormit
i a la pell
empremtes salades.
|
és preciós i em transmet una pau,,,,,,
ResponEliminaTambé la sentia, aquesta pau, mentre el pintava. M'agrada que a tu també t'arribi. Gràcies, Jusi!
EliminaLes emprente salades donen vida i pau..molt maco
ResponEliminaEm penso que parles d'un dia de platja... Gràcies, Kira. Una abraçada.
EliminaPrimeríssim pla de força impressionant. Vivor de colors i tot de romanalles vitals que les paraules acaronen. Sembla, diria que aquests ulls estan a punts d'obrir-se, per descobrir-nos amb la boca badada...
ResponEliminaBen retrobada per a mi, un plaer retornar aquí...
El plaer és meu, Eduard! En cap moment, mentre el pintava, he pensat que podia obrir els ulls. Sentia que portava la son ben enganxada a les parpelles. Però, sí, és cert que m'he arribat a preguntar el seu color. Quin ensurt, si els arriba a obrir, com dius tu, mentre admirem la seva son!
EliminaEm complau que segueixis en el món dels blogs. Els petits canvis sempre senten bé. Una abraçada.
És un ser i no ser, gairebé sense estar, però el cor pensa...
ResponEliminaperquè hi ha lletres a sobre?
Sí, ella decideix qui entra en el seu món, només amb un tancar d'ulls. Les lletres són la memòria del cos. Per sort l'ànima és lliure. És en la seva expressió on realment es llegeix l'emoció o la seva absència.
EliminaM'encanta..... Algun dia m'agradaria veure't pintar en directe, deu ser espectacular!
ResponEliminaAlba, estaré encantada de rebre't a casa quan vulguis, i si em fas un dels teus reportatges, amb aquesta mirada teva tan poètica... això sí que ho faria espectacular!
EliminaUn petonet.
No en parlem més! El pròxim cop que baixi al sud, amb temps, et dic alguna cosa!
EliminaIrrefutable memoria de la piel... Un abrazo.
ResponEliminaLa piel no olvida, para bien y para mal. Hay huellas que parecen tatuajes.
EliminaUn abrazo, Darío.
Percebo la textura a través del teu intens poema. Per cert, compartim estima per les arts visuals: sóc fotògraf. Ah! I m'he fet seguidor del teu meravellós blog.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Jordi, estic encantada amb el teu blog, va ser un descobriment inesperat, però no només per la magistral fotografia que ens regales, sinó també pels teus poemes on la filosofia s'expandeix i es contreu en la brevetat del vers.
EliminaUna abraçada cap El Far.