GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
.JPG) |
No em vull cremar
i et
prenc, cauta,
amb els dos dits
per l’ansa.
Al teu abeurador
la vida té gust a cafè.
Ets pou profund
on s’hi barregen temps perduts i somnis,
música de pluja
i porxo que m’aixopluga.
|
.JPG)
Concavitat que dóna molt de si, doncs.
ResponEliminaExcel·lent poema. (sí, jo me repeteixo, me repeteixo, me repeteixo...) ;-))
:-) M'agrada que et repeteixis.
EliminaTanta delicadeza para junio, Maijo...
ResponEliminaÉs primavera! :-)
EliminaPreciós, delicat poema amb una il·lustració que enamora!
ResponEliminaUna abraçada, maijo.
Gràcies, Marta! M'agrada saber de tu. Peronets.
EliminaAquest café, de paraules i pintura, deixa un regust especial que ens agrada a tots.
ResponEliminaM'agrada saber-ho. Sé que teniu bon paladar. Una abraçada.
EliminaUn cafetó en aquesta tassa tan xula si que me l pendria...
ResponEliminaHo tindré en compte :-) Gràcies, Carme.
EliminaQuina tassa més poètica, m'encanta tot el conjunt!
ResponEliminaPetons bonica.
Petons, Gemma, guapa!
EliminaM'agraden molt els dos últims versos.
ResponEliminaLa pintura és una mica collage, molt maca.
Sí, és un collage. Gràcies, Helena.
EliminaAh, qué bonic Maijo, texte i dibuix. Dins la taça el món sencer. Fas dels objectes senzills una obra d'art! Besets des de Castelló!
ResponEliminaUn univers dins d'un altre! Si ho pensem bé som infinits. Gràcies. Una abraçada, Rosana!
Eliminaèxit total,
ResponEliminaMaijo,
del teu cafè,
de la teva tassa,
de la teva bossa a l'Empordà.
:-) Que bé, Jordi!
Elimina