Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 13 de juny del 2014


No em vull cremar
 i et prenc, cauta,
amb els dos dits 
per l’ansa.
Al teu abeurador
la vida té gust a cafè.

Ets pou profund

on s’hi barregen temps perduts i somnis,

música de pluja
i porxo que m’aixopluga.



18 comentaris:

  1. Concavitat que dóna molt de si, doncs.

    Excel·lent poema. (sí, jo me repeteixo, me repeteixo, me repeteixo...) ;-))

    ResponElimina
  2. Tanta delicadeza para junio, Maijo...

    ResponElimina
  3. Preciós, delicat poema amb una il·lustració que enamora!
    Una abraçada, maijo.

    ResponElimina
  4. Aquest café, de paraules i pintura, deixa un regust especial que ens agrada a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada saber-ho. Sé que teniu bon paladar. Una abraçada.

      Elimina
  5. Un cafetó en aquesta tassa tan xula si que me l pendria...

    ResponElimina
  6. Quina tassa més poètica, m'encanta tot el conjunt!
    Petons bonica.

    ResponElimina
  7. M'agraden molt els dos últims versos.
    La pintura és una mica collage, molt maca.

    ResponElimina
  8. Ah, qué bonic Maijo, texte i dibuix. Dins la taça el món sencer. Fas dels objectes senzills una obra d'art! Besets des de Castelló!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un univers dins d'un altre! Si ho pensem bé som infinits. Gràcies. Una abraçada, Rosana!

      Elimina
  9. èxit total,
    Maijo,
    del teu cafè,
    de la teva tassa,
    de la teva bossa a l'Empordà.

    ResponElimina