No em vull cremar
 i et prenc, cauta,
amb els dos dits 
per l’ansa.
Al teu abeurador
la vida té gust a cafè.

Ets pou profund

on s’hi barregen temps perduts i somnis,

música de pluja
i porxo que m’aixopluga.

MAIJO GINOVART

Comentaris

  1. Concavitat que dóna molt de si, doncs.

    Excel·lent poema. (sí, jo me repeteixo, me repeteixo, me repeteixo...) ;-))

    ResponElimina
  2. Tanta delicadeza para junio, Maijo...

    ResponElimina
  3. Preciós, delicat poema amb una il·lustració que enamora!
    Una abraçada, maijo.

    ResponElimina
  4. Aquest café, de paraules i pintura, deixa un regust especial que ens agrada a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada saber-ho. Sé que teniu bon paladar. Una abraçada.

      Elimina
  5. Un cafetó en aquesta tassa tan xula si que me l pendria...

    ResponElimina
  6. Quina tassa més poètica, m'encanta tot el conjunt!
    Petons bonica.

    ResponElimina
  7. M'agraden molt els dos últims versos.
    La pintura és una mica collage, molt maca.

    ResponElimina
  8. Ah, qué bonic Maijo, texte i dibuix. Dins la taça el món sencer. Fas dels objectes senzills una obra d'art! Besets des de Castelló!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un univers dins d'un altre! Si ho pensem bé som infinits. Gràcies. Una abraçada, Rosana!

      Elimina
  9. èxit total,
    Maijo,
    del teu cafè,
    de la teva tassa,
    de la teva bossa a l'Empordà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars