GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
LA GESTACIÓ DEL TEMPS
 |
Vida i mort, el temps
pareix. Dues peixeres
comparteixen peix. |
Per quina banda,
ResponEliminadoncs, creix, com sorra i vida,
la mort del delta?
De la teva pregunta n'has fet un haiku. No et puc respondre de la mateixa manera, tu n'ets un mestre. La teva pregunta és com la meva peixera Et puc dir que el delta ho té cru per créixer com sorra i vida, amb el caragol poma, el cranc americà, el siluro, el morrut de les palmeres, la canya americana, el PP (segur que me'n deixo)...
Eliminaains que ben reflectit .... gracies per regalar-nos aquestes imatges als ulls.
ResponEliminaGràcies per la teva visita, Kira!
EliminaMe estremezco en tu pecera...
ResponEliminaUy, esta mirada erótica!!!
EliminaAra que el veig d'aprop, no sé... fa com una mica de cosa el dibuix... sembla un bebé dins un pot de vidre... Però és boníssima la intenció que tu hi dones. Petonets, bonica.
ResponEliminaAquest "no sé" m'ha agradat molt. Si t'ha fet remoure quelcom dins teu és el que pretenia. La intenció sempre la poso, estimada. Un petó.
EliminaAquesta imatge provoca una reflexió. Dues peixeres o una sola, en realitat? Així que passa el temps, avancem o retrocedim? El temps ens ofega?... Gràcies, Maijo, perquè les teves il.lustracions sempre fan diana? Un petó!
ResponEliminaEns fem tantes preguntes! Difícilment podem donar respostes. Només ens queden sensacions, que una vegada expressades ens apropen una miqueta més.
EliminaGràcies per filosofar amb mi. Petonets.
Viure en l'aquí i ara és tractar cada dia com si fos tant el primer com l'últim.
ResponEliminaFins a les espirals es converteixen en cercles quan s'atura el temps.
La teva obra no deixa indiferent. El temps es deté contemplant-la.
Hi fas una lectura molt atenta. Gràcies!
Eliminauna il·lustració molt i molt bonica Maijo... el temps passa... imperturblable, i al final és com un rellotge de sorra com el que has dibuixat en que tot es debat entre la vida i la mort.
ResponEliminaTot el nostre temps cap dintre un rellotge de sorra. El temps ens gesta i ens amortalla.
ResponEliminaGràcies pel comentari, i el teu temps, Alba.
A part de l'impacte d'un dibuix ta ben acabat i acolorit com sempre -la gestació-, la idea generadora -germinal- és molt suggerent. El temps, vist així, és com un constant equilibri entre vida i mort, a la manera del rellotge de sorra que ara es buida, ara s'omple -i que per cert, s'omple o es buida relativament, en funció del costat del qual es miri-.
ResponEliminaSempre he cregut que la mort és un gran espai buit on la vida sorgeix per un inconcebible atzar, un accident en certa manera extravagant que no és destinat a perdurar. Vist d'aquesta manera, com dues peixeres, com un joc de vasos comunicants, com un moviment del yin al yang perpetu,en el qual accedim a la vida en funció de la mort que desallotgem, i a la mort en funció de la vida que desallotgem, la nostra visió de l'univers, si bé igual d'irrevocable, s'humanitza.
Agraeixo el teu comentari, Eduard, quan el post d'avui no impacta precisament per la seva bellesa . He utilitzat una metàfora atrevida de la qual n'has fet molt bona lectura. El rellotge de sorra sempre m'ha semblat un objecte molt significatiu. Aquest fluir constant d'una peixera a l'altra, precisa d'una transformació constant i un procés dolorós necessari. En contrastar pensaments sempre tinc la sensació d'haver-me enriquit una miqueta més.
Elimina