Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 11 de febrer del 2013
diumenge, 21 d’octubre del 2012
S'escola l'amor
El meu cor
és una capsa tancada
d’on s’escola
l’amor
per camins
poc fressats.
El blanc
silenci hi trena
collarets,
pomells i garlandes.
|
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 18 de juliol del 2012
Nit d'estiu
El passeig està tot il·luminat, guspires de colors esclaten com a bombolles de cava. M'embec la nit. No sé a tu... però, a mi em passa. |
dijous, 21 de juny del 2012
Seqüències de platja
dijous, 14 de juny del 2012
Recordar-te sense accents
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.
Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.
(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)
dilluns, 21 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.
dimarts, 21 de febrer del 2012
diumenge, 19 de febrer del 2012
A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL
On hi ha pèl hi ha mel!
Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
dimecres, 15 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
dissabte, 28 de gener del 2012
dilluns, 2 de gener del 2012
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
Som parella
Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.
....................................
A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................
Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme
Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma
En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors
Etiquetas:
Oli
dijous, 10 de novembre del 2011
HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Etiquetas:
Oli
dijous, 27 d’octubre del 2011
Autoretrat
Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
OCELL DE NIT
Et desdibuixes lent
arribada la nit.
Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge
Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta
dilluns, 12 de setembre del 2011
HANSEL I GRETEL II
Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.
Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.
També hi ha llops amb pell de be.
Quin diries que és aquest?
dijous, 8 de setembre del 2011
dimecres, 31 d’agost del 2011
VA DE BLOCAIRES
Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
Etiquetas:
Dibuix de línia
dijous, 25 d’agost del 2011
divendres, 12 d’agost del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
TOTS NO DORMEN
Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.
Tots no dormen.
Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.
Tots no dormen.
Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.
Tots no dormen.
Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.
A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.
I. Ginovart
diumenge, 19 de juny del 2011
diumenge, 12 de juny del 2011
L'AMISTAT 2
A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.
L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.
L'amistat dibuixa somriures.
L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.
L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.
L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)