GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
ATURA'T, NIT
Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.
I. G
De vegades, no deixem (o no podem) que la nit amb la companyonia de la lluna, faci el seu camí i ens l'aromatitzi.
ResponEliminaQuina conjunció més bonica la vostra!
Una abraçada per a cadascuna!
Reposa la nit, reposen les gavines, la brisa ens abraça com un amant..., les estrelles passegen la lluna s'ho mira, com el mussol, els sentiments miren enllà, el desig s'enlaira, i el romanir ens perfuma el coixí per domir o no...
ResponEliminaDes del far una abraçada reposada...
onatge
Ostres!!! increible noia!!!
ResponEliminaAvui somiaré bonic :))
Petonàs
Atura't nit, i deixa'm somiar una mica més.
ResponEliminaCom sempre molt bonics, textos i imatges.
Si la nit no s'atura, ens aturarem mosaltres per contemplar-la i respirar els perfums de la muntanya, bonic dibuix i poema, bests!
ResponEliminaHola, Fanalet. Intentarem que això no passi, i pararem més tots el sentits. Gràcies! Petonets.
ResponEliminaOnatge,
Es veu que la nit et desperta més i més el teu tarannà poètic, i et posa tendre i amorós... o no.
Una abraçada mirant al far.
Hola, Dani.
Doncs m'alegra molt contribuir a que tinguis bons somnis. Petonets.
Jpmerch,
Ai que tu deus ser dels que es queden enganxats als llençols. Bona nit! Gràcies per aquestes paraules tan ben intencionades.
Rosana,
Sí, així ho hem de fer! I a contemplar la lluna.
Petonets.