PARLEM D'AMISTAT

"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)

L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.

L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.

“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.

TIC-TAC

Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

AI, L'AMOR!

L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.

i viu en continu conflicte.

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES

Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).

Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.

Cel vermell

He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.

En veure’t, l’esperança canvià de color.

Ens esquitxa el temps
amb cargols daurats,
espirals d’un vent huracanat.

----------------------------------

Huracanat és el record,
sort de la calma
i parsimònia de
cada cargol, i quan
els records surten
de la closca canten
banya enfora
i tot és vida i color...

Onatge

------------------------------------------------


Es cargola el temps
espiral d'instants
sempre tant efímer
sempre eternitat.

Carme

----------------------------------

Es lleven els colors,
belles són les flors,
iniciem la primavera!

Gemma

El quadre ja està acabat! Us apropo als detalls.

Desfilada de la Guspi

Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.

Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/ de la nostra amiga Rosana.

GUSPI

Us presento a la Guspi!

Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.

És un dibuixet simpatic, en honor a l'amic Ramon.

PINZELLADES

Mentre el blanc comença a desaparèixer...

EL HOMBRE IMPERFECTO

El post d'avui està inspirat en el darrer relat del blog "Contes breus", titulat EL HOMBRE IMPERFECTO.
http://contesbreus.blogspot.com/

PLATGES

De les mans de la pintora
neixen cels
i platges de gavines dormides,
banyistes d’agost,
passejant matiners
i tertulians d’hamaca.
És gent corrent,
com jo, com ell:
turistes estiuencs
i nens aixecant castells.
A les seves teles
les paraules vénen i van.
N’hi ha que volen llunyanes
i d’altres que reposen surant.

I. Ginovart

LA MIRADA MÀGICA

Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.

Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.

Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!

I. Ginovart

Bajo la mesa

o tras la puerta,

escondo la cabeza

como cuando era niña.

El resto del cuerpo

queda al descubierto.

Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.

Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.

Premi Sunshine award

Ahir en "joanfer" de "A cau d'orella..." em va fer tramesa d'aquest premi. Avui em toca a mi seguir la cadena. Jo us el donaria a tots, de fet cada cop que faig un comentari al vostre bloc és un aplaudiment per la vostra feina i creativitat, i sento els vostres comentaris com a veritables premis.

Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret

L'Amor

No en tinc de poemes d’Amor,
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.

Esta noche, noche de domingo,

parece que oscureció antes.

La luna de papel que amparaba mis versos

desapareció en las sombras,

también la mano que garabateaba

cayó en el negro abismo.

Toco fondo,

desde allí te escribo.

Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.

Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.

Ninguna huella
jamás los delata.

A mis pies,
les salieron alas.

FELICITACIÓ NADALENCA 2010

Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.

Us desitgem unes bones festes.

Ni la pluja ni el vent,

ni la neu ni la rosada

arriben al cor de l'arbre,

que recollit en silenci

prepara fulles noves,

i branques esponeroses,

i flors esplèndides,

i tot comença de nou...

I. G.

Sobre un banc
del parc, uns lliris blancs
reposen llurs pètals.
Algú els tallà,
algú els posà a l’abric del banc.
Sobre el banc,
el fred hivern
floreix amb lliris blancs.

Sóc un arbre vell,

fort i aspre,

però tinc primaveres joioses

i estius carregats de dolces figues.

Fugint de la malaurança t'hi pots posar de peus

Avui, em

llevaré

amb el peu

dret.

M'hi posaré

el mitjó

dret

i la sabata

del peu

dret.

M'hi faré un nus

als cordons

del calçat

dret.

Sortiré al

carrer

amb el peu

dret.

Després,

faré el

mateix amb

el peu que

no és el

dret.

Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.

A la porta hi veuràs

les jardineres blanques,

geranis a l'estiu,

ciclàmens a l'hivern.

Per trobar el tresor

has de sentir la calma,

la màgia d'aquest lloc.

Als prestatges, dormides,

les paraules somien.

Només caldrà que tu

les mires amb bons ulls.

I. G.

FELICITACIÓ NADALENCA 2009

L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.

Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.

Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.

I. G.

FELICITACIÓ NADALENCA 2008

El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.

Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.

Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!

I. G.

Passeig d’hivern

Estic preparant la felicitació amb la que us vull sorprendre aquest Nadal, això m’ha portat a rememorar els versos i dibuixos d’altres anys. Us en faré una petita desfilada perquè anem fem boca tots plegats.

Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.

L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.

Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?

I. G.

Punt commemoratiu Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta - Trobada Nacional de Clubs de Lectura 22 de setembre 2006

Entre aigues hi ha un casalici,
fou fàbrica, fou castell.
Tingué una torre formosa,
grans muralles i un fossat.

Cada om de la ribera,
cada pedra del roquer,
ens miren amb ulls antics,
parant l'oïda a veus noves.

La brisa perfuma el pont,
el besa el sol matiner,
i des de la biblioteca
el nostre riu és un mar.

I.G.