Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina dibuixant d'oques!
ResponEliminaCom valoro l'art del dibuix, com ara el teu, jo sóc una negada, em vaig quedar amb l'estil que tenia a l'escola... poc he avançat.
Bon cap de setmana, bonica.
Molt bonic dibuix. A mi també m'agrada dibuixar però tinc tan poca paciència que crec que em quedo sempre a mitges. M'agraden els dibuixos de colorins, i a llapis. Un abraç
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaGràcies i bona setmana.
El dibuix és un art (esciure i comunicar-se com tu ho fas també) però com tot vol molta dedicació. Si no has avançat és perquè no t'ho has proposat, n'estic segura. Tu vals molt!
Petonets.
Rosana,
La paciència és necessària per al viure. Jo, amb el dibuix he après a ser pacient i perseverant.
Benvinguda al món del bloc. Estarem en contacte. Una abraçada
saps Maijo ?
ResponEliminaets una artista en majusciles , saps unir el teu art amb la resta dels humans , siguem grans ó siguem infants , sols mirar els teus treball ja ens motives a somiar !
ets la millor !
Una abraçada artista
Cassini,
ResponEliminaSense paraules...
Mil abraçades.