GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Bajo la mesa
o tras la puerta,
escondo la cabeza
como cuando era niña.
El resto del cuerpo
queda al descubierto.
Com els nens pensem que no ens veuen si no veiem... molt bo el dibuix i les paraules.
ResponEliminahola Maijo ,
ResponEliminarealment es fascinant ! aquests teus treballs son d´admirar i disfritra , darrera les teves paraules es pot trobar molt de significats , que be que ho fas amiga ! ara feía díes que estaba absent , i es un plaer passejarme per el teu bloc , ho disfruto molt ! ets una artista en majuscules !
Una forta abraçada Maijo.
Gràcies, Carme.
ResponEliminaDe fet, penso que seguim sent nens per molt que passin els anys. Això no trau que anem aprenent.
Cassini,
ResponEliminaEm faràs sortir els colors...!
T'he trobat a faltar.
Un petonet.
em fas riure,
ResponEliminaveient el dibuix, pots pensar qualsevol cosa :)
m'agrada el teu sentit de l'humor...
salut i bon migdia
Qui no ha desitjat veure sense ser vist! I resulta que normalment passa a l'inrevés: no veiem, però ens veuen...
ResponEliminaImma
Gràcies, Joan, m'agrada que riguis.
ResponEliminaSalutacions.
Imma,
Quanta raó tens. Per a mostra un botó!
Petonets.