Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.
Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.
Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!
I. Ginovart
Sempre és temps per la il·lusió; malgrat sembli que el Nadal és el periode que més la monopolitza.
ResponEliminaEstic d'acord, trenquem amb allò que s'espera i posem il.lusió i màgia per aconseguir el millor de cadascú. No per inesperat és menys possible.De segur que la teua llàntia ens podrà il.luminar, un abraç.
ResponEliminaVeig que tant tu com la Imma sabeu benvestir-vos i vestir-nos d'aquesta mirada màgica.
ResponEliminaDel tot d'acord amb el text de la Imma; la confiança genera confiança.
La teva llàntia-mirada és una preciositat de dibuix.
Sempre és un regal passar per aquí!
Quan mal fan certs judicis, més obertura i il.lusió, estic d'acord amb tu.
ResponEliminaÉs evident que tots n'estem d'acord: prejutjar no en té res de màgic.
ResponEliminaGràcies, Òscar, tens molta raó.
Rosanna, parles de posar-hi voluntat que n'és com la vareta màgica.
Fanal blau, no se t'escapa ni una. Gràcies per lo de la llàntia, n'he posat tot el cor mentre la dibuixava.
Gemma, ets de les nostres. Gràcies per ser-hi.