Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
diumenge, 20 de març del 2011
Cel vermell
He somiat un cel vermell. Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
Gràcies a tots, seguirem amb el vermell, i de quan en quan una floreta de blaus intensos, daurats de llums, verds tendres endolcits amb més i més vermells...
és una bellesa maijo, és tant delicat i alhora alegre pels colors.
ResponEliminaSenyala ben bé la primavera.
Bon inici de setmana bonica.
una abraçada
Sí que és bonic. Molt bonic. Els colors i el missatge també!
ResponEliminaUna esperança de colors bonics!
Bona setmana!
Res hi ha més bonic que un cel vermell. I res hi ha més bonic que un cel vermell dibuixat per tu. Bona setmana Maijo.
ResponEliminaHola maijo, de vegades els somnis es fan realitat... Un cel vermell és un poema de la natura com el teu dibuix amarat de vida, de tu...
ResponEliminaDes del far a les fosques.
onatge
A mi em canvien els colors quan llegeixo els teus dibuixos. D'esperança fosca, a esperança acolorida.
ResponEliminaEts una dibuixanta d'emocions fantàstica!
Com sempre.....preciós!!!!!!, aquestos colors son d somni, d país d fades...ets única amiga.
ResponEliminaQuins colors més vius, són esperançadors del tot!
ResponEliminaGràcies a tots, seguirem amb el vermell, i de quan en quan una floreta de blaus intensos, daurats de llums, verds tendres endolcits amb més i més vermells...
ResponElimina