GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.
...i mentre circula es posa en una flor...molt bonic,bsts
ResponEliminaAquesta viva combinació de colors em transmet sentida alegria. Gràcies per aquests bocins de pigments replens de positivitat!
ResponEliminaGràcies, Rosana. Ens cal el color tant com l'aigua. Aquest hivern se'm fa molt llarg i sort en tinc que el vesteixo de color.
ResponEliminaGemma,
A això se'n diu alegria de viure. Aquesta és una molt bona crítica. Gràcies.
Un petonet a totes dues.
Ei M. ets una veritable artista! el vermell és poderos.
ResponEliminaPetons bonics
Gràcies, Dani!
ResponEliminaPetonets.