GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/ de la nostra amiga Rosana.
es un personaje muy inspirador, sí. me gusta, diminuto y pizpireto.
ResponEliminaAquesta Guspi és la maga dels colors i del ritme, té suficient energia per seguir ballant. Regulgeix!!
ResponEliminaDe ser la Guspi jo també ho estaria!
ResponEliminaHeu fet un bon tàndem!
Un petó, maijo.
Tàndem? Gairebé és un tren sencer... molt rebonic!
ResponEliminaGracias, Raúl, estoy contigo. Hasta pronto.
ResponEliminaRosana,
La Guspi té molta marxa! No hi ha qui la freni.
Un petó.
Fanal Blau, A mi sí que m'ho sembla. Gràcies. Petonet.
Zel,
Ets un cel! Moltes gràcies.
wow! a beautiful design. very nice drawing. Blog page on the design liked it very much. I am glad to meet you.
ResponElimina