GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.
Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.
Ninguna huella
jamás los delata.
A mis pies,
les salieron alas.
Potser els peus s'han fet lleugers. Potser també t'has alliberat del plom que carregaves... La serenitat sempre és lleugera... Sempre deixen petjada, de vegades som nosaltres que no la veiem. Uns peus nets també ens fan volar, malgrat que intueixo que tu parles d'unes altres ales. De vegades els peus volen en contra de la nostra voluntat...
ResponEliminaUna abraçada amb peus...
onatge
Tot i que m’agrada tocar de peus a terra, de vegades vaig a peu coix, no m’agrada gens fer-ho a peu forçat. Vaig sovint a peus de gat però es cert que petjades sempre en deixo, sobretot quan camino per la sorra a peu descalç. Però millor que res, quan camino amb bon peu! Ai, la llibertat fa que els ho surtin ales en poc temps!
ResponEliminaUna abraçada al peu de la lletra.
maijo