Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Simpàtic i estival. Tot i el fred que estem patint aquests darrers dies.
ResponEliminaMolt bonic,m´agradad molt. Felicitats. Victoria.
ResponEliminaTendre i alegre, un abraç
ResponEliminaQuina sort té aquest amic!
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminaTota estratègia és bona si aconseguim oblidar aquest fred. Gràcies.
Visctoria Eugenia,
Un plaer saludar-te. Gràcies per acompanyar-me.
Rosana,
A mi també m'ho sembla. Una abraçada.
Gemma,
Ja veus! Una altra cosa no, però dibuixos...!