GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
NITS D'INSOMNI
 |
Aquesta nit porta cua
i cuirassa.
Avança
sense cap somni a la vista.
Ens ha obert els ulls
per a cegar-los
amb un tall a la còrnia.
No hi ha prou gases,
tiretes...
No hi ha carícies.
Quina nit més trista!
vànova centenària
amaga vergonyes.
La inspiració ens arriba sempre que ens mantinguem oberts a la vida. En aquest cas va arribar mentre mirava una pel·lícula. Recordava la imatge i l'ambient que es respirava, se'm va quedar gravat al cap, però soc incapaç de recordar el nom del film. Llàstima!
|
|
Un poema trist i desencisador, de somnis perduts i que possiblement van en direccions oposades, com les mirades d'aquesta parella, que fan que el seu insomni els faci treballar el cap més del que voldrien en aquest moment i que en canvi, podrien aprofitar en altres menesters....
ResponEliminaUna imatge que fa pensar.... ! ;) Felicitats !.
Nota: Ja veus que no me'n surto amb les crítiques !. Una abraçada !.
Molt ben conjuntades les paraules i la il·lustració.
ResponEliminaCom sempre, enhorabona.