Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
M'agrades arbre. M'agrades per la teva fortalesa, pels teus fruits, per la teva ombra, per la fidelitat a les teves arrels...
ResponEliminaSalut i arrels.
onatge
Hi ha persones que són com arbres.
ResponEliminaUna abraçada.
maijo
maijo estic completament d'acord amb la teva afirmació.
ResponEliminaUna abraçada d'arbre.
onatge