L’aire gebrat de l’ hiverncau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.
Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.
Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.
I. G.
maijo, després de llegir aquest poema, no sé què dir... Nadal, na a dalt, dalt na...
ResponEliminaRecordo aquesta nadala i aquest poema tots dos fruit de la teva bona sensibilitat.
Bona nit.
onatge
Imaginava que et farien recordar.
ResponEliminaI la bona sensibilitat és a casa, a casa teva i meva, si no, no la veuríem.
Una abraçada.
Maijo