Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.
Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!
I. G.
dijous, 19 de novembre del 2009
El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Noies amb aquests dibuixos i poeme m'han agafat ganes d'omplir la copa d'oli..., o torrar pa de pagès i l'oli... I dir que m'agrada el camí.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Celebro que t'agradi, però faràs un camí molt lleuger si et beus tota una copa d’oli. Millor aquests Nadals brindem amb cava.
ResponEliminaSalut, amic meu.