![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD0UGb1d2D1TQ3GEyUsR1O-lSSQsS7Ktkh4SmPaKAITDSOdTxqzLGem0l6Gt3qo_oFDEYnTdoMSGuju99gE65xrViIEpMShcKgUg8Xi2TMpN8u7X-3JM5FP7xAbz-YTNR3Rd5a4saRcnyR/s400/feli+nostra+2007.jpg)
Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.
L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.
Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?
I. G.
Hola, en l'altre comentari he dit que m'agradava el camí, i potser ho havia d'haver dit aquí, però... Passejar prop dels arbres sens fulles ha de ser un plaer...
ResponEliminaSalut.
onatge