GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Fugint de la malaurança t'hi pots posar de peus
Avui, em
llevaré
amb el peu
dret.
M'hi posaré
el mitjó
dret
i la sabata
del peu
dret.
M'hi faré un nus
als cordons
del calçat
dret.
Sortiré al
carrer
amb el peu
dret.
Després,
faré el
mateix amb
el peu que
no és el
dret.
És bo llevar-se amb els dos peus, posar-los a terra, deu dits, cinc a cada peu... I perquè no posar-se un mitjó de cada color a cada peu, o una sabata marró i una altra de negre? Lligar els dos cordons, no, no podríem caminar. Però sí, penso que la Glòria ho fa bé.
ResponEliminaUna abraçada amb el braç dret, i després el mateix amb l'esquerre...
onatge
Sí, Onatge, cal no oblidar mai que per seguir caminant hem d’avançar un peu darrera l’altre, tots dos al mateix temps en el millor dels cassos ens cansaríem massa.
ResponEliminaI per donar una abraçada, que et sembla si ens deixem portar i fem anar els dos braços a una?
maijo
hola maijo, he fet anar els dos braços a una, i he rebut una bufetada a cada galta, encara no sé què m'ha fallat...
ResponEliminaSalut, i perdona que no puc riure, em fan mal les galtes...
onatge
Onatge,
ResponEliminaM’hauràs de perdonar tu a mi, el teu mal de galtes m’ha obert les ganes de riure.
Cuida't dels teus braços!
maijo
mencanta, ets genial! testimo mami!
ResponElimina