Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Sobre un banc del parc, uns lliris blancs reposen llurs pètals. Algú els tallà, algú els posà a l’abric del banc. Sobre el banc, el fred hivern floreix amb lliris blancs.
Qui talla les flors els talla la vida...
ResponEliminaLa flor m'agrada sencera i que els pètals
de caiguda natural em vesteixin la nuesa.
Una abraçada en flor.
onatge
És aquest hivern que vol florir i no pot, i ens talla una miqueta la vida.
ResponEliminaUna abraçada, una floreta.
maijo
Uns lliris blancs asseguts en un banc,
ResponEliminaflors d'hivern vesteixen un parc,
fragàncies de puresa
impregnen la tarda gèlida.
Dóna joc! Molt bona la teva versió.
Elimina