Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Sobre un banc del parc, uns lliris blancs reposen llurs pètals. Algú els tallà, algú els posà a l’abric del banc. Sobre el banc, el fred hivern floreix amb lliris blancs.
Qui talla les flors els talla la vida...
ResponEliminaLa flor m'agrada sencera i que els pètals
de caiguda natural em vesteixin la nuesa.
Una abraçada en flor.
onatge
És aquest hivern que vol florir i no pot, i ens talla una miqueta la vida.
ResponEliminaUna abraçada, una floreta.
maijo
Uns lliris blancs asseguts en un banc,
ResponEliminaflors d'hivern vesteixen un parc,
fragàncies de puresa
impregnen la tarda gèlida.