Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 2 de desembre del 2009



Sobre un banc
del parc, uns lliris blancs
reposen llurs pètals.
Algú els tallà,
algú els posà a l’abric del banc.
Sobre el banc,
el fred hivern
floreix amb lliris blancs.

3 comentaris:

  1. Qui talla les flors els talla la vida...
    La flor m'agrada sencera i que els pètals
    de caiguda natural em vesteixin la nuesa.

    Una abraçada en flor.
    onatge

    ResponElimina
  2. És aquest hivern que vol florir i no pot, i ens talla una miqueta la vida.

    Una abraçada, una floreta.
    maijo

    ResponElimina
  3. Uns lliris blancs asseguts en un banc,
    flors d'hivern vesteixen un parc,
    fragàncies de puresa
    impregnen la tarda gèlida.

    ResponElimina