On hi ha pèl hi ha mel!
Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
diumenge, 19 de febrer del 2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
dissabte, 28 de gener del 2012
dilluns, 2 de gener del 2012
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
Som parella
Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.
....................................
A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................
Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme
Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma
En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors
Etiquetas:
Oli
dijous, 10 de novembre del 2011
HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Etiquetas:
Oli
dijous, 27 d’octubre del 2011
Autoretrat
Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
OCELL DE NIT
Et desdibuixes lent
arribada la nit.
Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge
Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta
dilluns, 12 de setembre del 2011
HANSEL I GRETEL II
Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.
Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.
També hi ha llops amb pell de be.
Quin diries que és aquest?
dijous, 8 de setembre del 2011
dimecres, 31 d’agost del 2011
VA DE BLOCAIRES
Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
Etiquetas:
Dibuix de línia
dijous, 25 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)