ELS PLAERS DE L'HIVERN. Segona part.

ELS PLAERS DE L'HIVERN. Primera part.

El senyor Quim i la senyora Esperança

Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.

I. G.

Resiliència

Amb llicència d’armes
i bona punteria
li costa, a la tristesa,
desprendre’s del pit.

No sóc modista
però vesteixo les hores
amb ocells de colors
i vols de paraules.

Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc
dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel
al record d’imaginar-te.

Recordar...
és fer bategar un cor.

Som parella

Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................

Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma

En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG

Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.

Imma Ginovart

Autoretrat

Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire

L'ESTIU PASSAT

Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

GLÒRIA ALADA

Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

I el conte s'ha acabat.

No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL

Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

OCELL DE NIT

Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta

HANSEL I GRETEL II

Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.

Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.

També hi ha llops amb pell de be.

Quin diries que és aquest?

HANSEL I GRETEL

La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

VA DE BLOCAIRES

Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G

Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

ATURA'T, NIT

Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.
I. G

NIT

"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G