Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
|
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 6 d’abril del 2015
TAURÓ DE BALNEARI
divendres, 6 de març del 2015
BOCINS DE LLUNA
Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...
Esbadellada
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.
.........
Rastres de claror en la nit. Segueixo camins. Hi ha empremptes en cada sorpresa. Carme Rosanas ................ Sempre fugien, alats, els bells camins i l'aire. En cada empremta una flor seguíem. Jordi Dorca |
divendres, 23 de gener del 2015
dissabte, 20 de desembre del 2014
“MÉS ENLLÀ DEL LLINDAR DE LA PÀGINA EN BLANC”
"Quin vol més elegant! Tot ell era una festa, les ales, les plomes i aquella netedat lleugera del silenci..."
Carme Rosanas
"...i amb el silenci va teixir la randa de les ales."
Novesflors
"...que les seves mans no van poder, ni van voler, evitar agafar el pinzell i trencar aquella nuesa amb el vol del seu esperit blau..."
diumenge, 23 de novembre del 2014
SILENCI
Recordo el tacte suau i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.
Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.
dilluns, 10 de novembre del 2014
QUEDEM AL ZURICH? Abraçada a tu, vestia la teva olor
Abraçada a tu, vestia la teva olor.
Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia
que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava
gran... Jo, tan menuda com era!
Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la
ciutat comtal, amb un plànol a la mà.
Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.
El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.
dissabte, 8 de novembre del 2014
EL PARE
dimarts, 28 d’octubre del 2014
LA NIT MÉS LLARGA
|
diumenge, 19 d’octubre del 2014
CITA A CEGUES
|
dilluns, 22 de setembre del 2014
NIT DE JAZZ I LLUNA (Emoció III)
NIT DE JAZZ I
LLUNA
(Fragment de La Casa Cremada)
No
vull oblidar, per molt dolç que sigui l’oblit
“Ens esperava el jazz,
una nit platejada de música i lluna. No buscava l’amor. Recordo el dia abans, el
telèfon de casa, i les meves paraules que em mal sonaren només pronunciar-les.
Hi vaig posar tot l’èmfasi, i de retruny aquest toc, entre teatral i poètic,
que mai m’abandona: “ Tinc el cor
endurit –et vaig dir-, i la primavera ja no floreix en el meu jardí”. Et vas fer
un tip de riure, encara rius ara.
Només arribar, aquell local
em va semblar un quadre d’en Hooper. Pregonava pinzellades de vermell, flaire de
desinfectant i certa tristesa; una ampolla mig buida sobre la barra, i la
cambrera al fons a l’espera de clients assedegats d’alcohol, també de paraules
còmplices.
Quan vam donar cabuda a
la música, a les veus cantants, als peus
que ballen sols i porten el compàs amb un espetegar de dits... tu i jo, que encara portaven la lluna tatuada
al rostre, amb tot de mirades, ja ens anunciàvem rutes noves.
Les paraules posen
llum al record. Des d’aquí, el meu far, veig més clar el camí. Tot i que la
memòria crema, hi ha un fil de tendresa que ens uneix més que els petons, que
arribaren tardans esculpint les roques.
Tindré cura, amor, el
teu record mai destil·larà rosada.”
|
dissabte, 6 de setembre del 2014
diumenge, 31 d’agost del 2014
divendres, 13 de juny del 2014
divendres, 23 de maig del 2014
dimarts, 22 d’abril del 2014
L'Amor Ruc
L'Amor corre pressa. Anuncia pàgines en blanc per a omplir amb bona lletra. Tot a tinta vermella. -Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca. L'Amor parla amb clau de Sol, -no li entenc ni mitja paraula-. Romàntic empedreït, em fa l'ullet mentre escriu les últimes pàgines cercant un final feliç. Em diu, l'Amor: "-Sóc ombra de l'ahir, l'engany del demà. Avanço a les palpentes, a ulls cecs cerco el camí. Ara música, ara silenci... només sóc llavor de somni que mai no germina." I tot seguit, m'ensenya un cor tatuat al pit. Ai, l'Amor, que n'és de xic! |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)