GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
TAURÓ DE BALNEARI
 |
Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
|
Ha, ha, ha... No sé què és primer, si el dibuix o el poema, peró es van l un a l'altre com anell al dit.
ResponEliminaLi has trobat l'expressió clavada al tauró de balneari...
Apoteosis en el agua...
ResponEliminaCom diu la Carme, quin parell !! (el dibuix i el poema) Excel·lent troballa !!
ResponEliminaAquest tauró s'ho deu passar d'allò més bé entre les sirenes, suposo que tocarà el què pugui...Em fan molta gràcia les teves figures tan rodonetes estil Rubens!
ResponEliminaPetonets.
ResponEliminaUna altra vegada encaixen ironia, tendresa i pintura, una trinitat perfecta. Reitero que n'hauríeu de fer un llibre!
Abraçades, des de El Far.
El molt punyeter amaga l'aleta, però no pot amagar la cara d'ensumar la sang.
ResponEliminaNo s'ha desat el comentari que et vaig fer! Vaja, se'l deu haver menjat el tauró!
ResponElimina