GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
COMIAT
 |
Germinàrem plegats
en un mar d’agonia.
Junts,
pintarem de plata la tarda.
|
El joc de les diferències, deia la Imma en l'anterior il·lustració, ¿l'última de la sèrie d'àngels?. Canvi vertiginós de tema, d'estil de colors... Aclaparador, aquest mar pintat de plata d'escata de peix!Me l'emporto a la tarda, a la platja on escandirem versos i -potser- menjarem peixos sorgits del mar d'agonia.
ResponEliminai la barca a tot vent.
ResponEliminaVeritablement argentada, la teua pintura. I la mar, ara que és lluna plena.
ResponEliminaSi que és un mar ben platejat, però amb tant d'atapeïment no hi ha peix que es mogui...
ResponEliminaA no ser que a algun li surtin ales...Adéu als angelets!
Petonets, Maijo.
fins aqui m'arriven espurnes de plata i l'olor de la mar.... preciós!
ResponEliminaUix, m'havia espantat amb el títol. Pobretes, fins i tot agonitzant fan poesia.
ResponEliminaJunts,
ResponEliminapoques agonies
i molts colors!
Ei Maijo, platejades salutacions, he entrat al meu blog i de rebot al teu. A veure si ens veiem, m'agradaria molt. Bones vacances bonica. Petons!
ResponElimina