 |
Recordo el tacte suau i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.
Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.
Que bonic!!! La combinació de les imatges i el teixt.
ResponEliminaEl silenci, amb els seus contrasts i les seves ambivalències, a vegades és bell i a vegades per més bell que sigui costa. M'agrada la profunditat d'aquest poema.
Bona nit i bona setmana, Una abraçada, també!
Sempre aprenent, Carme, i combinant esforços! El silenci n'és la clau.
EliminaCelebro que sigui del teu gust. Una forta abraçada.
Del silenci naix bellesa, com en les teues imatges.
ResponEliminaNovesflors, m'has fet contenta!
EliminaLa il·lustració em remet a les meves Interseccions!-p
ResponEliminaTanmateix, el text aposta pel tacte coma sentit que rescata la ment de l'ensopiment, de l'estranyesa davant les paraules. Del contacte entre dos cossos (o ulls?) neixen formes com ocells que alliberen la tensió, o l'avorriment potser. I es desprenen com ales. Com silenci.
Del contacte sempre hi ha fruits nous, o energia. En aquest cas, un aleteig omple un buit. M'agraden les teves dissertacions, sempre tan acertades. Una abraçada.
EliminaA mi també m'ha costat molts d'anys de sobrevenir al silenci.
ResponEliminaNo és fàcil, Helena. Una abraçadeta.
Eliminauf, sobreviure al silenci, com costa... M'encanten les teves il·lustracions, enhorabona.
ResponEliminaSílvia! Moltes gràcies per venir.
EliminaSilencis que atrapen..... !!
ResponEliminai una bona composició , també ; )
Artur, això és opinió d'expert. Sigues sincer, eh!
EliminaTexturas maravillosas...
ResponEliminaSí, el silencio puede tenerlas... Gracias, Darío.
Eliminala fase de la serenor que ensopeix?
ResponEliminade vegades penso que jo hi sóc,
o que hi estinc arribant, no ho sé:
no sé si arribo a tanta maduresa;
la teva veu d'artista ens colpeix a tots,
la vivim sempre nova, sorprenent,
amb moltes lectures i dimensions,
que diuen ara
L'Ara està explícit en tot allò que faig. Agraeixo el teu escrit. Estic convençuda que tu també hi ets, en aquesta serenor; vas sobrat de maduresa :-)
EliminaUna abraçada.
Sembla que el silenci tingui ulls foscos, però mans càlides i voladores, com la teva imaginació!
ResponEliminaQuan les mans guarden la calidesa segueixen la imaginació, i la foscor queda enrere. Una abraçada.
Elimina