He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
En veure’t, l’esperança canvià de color.
Carme
Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.