Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 23 de gener del 2012
No sóc modista però vesteixo les hores amb ocells de colors i vols de paraules.
dilluns, 2 de gener del 2012
Ara que porto la son enganxada a les parpelles, em costa poc dibuixar-te amb un traç ràpid... Encara sóc fidel al record d’imaginar-te.
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell sucoses, encara amb olor de flor, encara amb record d’arbre assaonat. No pateixis per elles, són alegria en la paraula perpètua, són dolces fins al moll de l’ós. Són cireres.
Diminuts mons aquosos nien als teus cabells mentre em llences una mirada saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells. A l'altra, flors. I, al bell mig, solcant el mar profund dels teus ulls, veles de vaixells.Barbollaire
Des dels fanals cau surant una atmosfera groga que atrapa els bancs solitaris. Tots no dormen.
Resplendeix una finestra amb tonalitats blaves sorgides d’una pantalla extraplana. I darrere aquell balcó obert una dona camina nerviosa, telèfon en mà.
Tots no dormen.
Una sirena creua la ciutat com un crit ferit que anunciés un dolor. Algú camina ràpid i un portal l’engoleix, mentre els seus passos porucs ressonen al carrer. S’encén un llum a l’escala i una ombra recorre el vestíbul.
Tots no dormen.
Dos feixos lluminosos s’apropen i gira la cantonada un vehicle que esberla els bassals foscos i aixeca una remor de pluja.
A dalt la lluna veu i calla I deixa la nit passar. I. Ginovart
"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)
L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.
L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.
“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.