SOBREVOLANT

Em porta la memòria
sobrevolant un cel.

Em porta el record
com a cua de cometa,

i com ocell
lligada al vent, volo.

MAIJO GINOVART

LA MODISTA



A la saleta petita
cus i cus la modista.

A l’hivern treballa amb llanes,
amb franel•les i velluts
i a l’estiu, ben enganxada
a la brisa del balcó,
combina teixits de cotó.

Quan és de nit a casa
una ràdio amb veu baixa
acompanya les puntades
que obren camí entre sedes i sarges.

D’aquella tela estampada
en va surtir un vestit
i de l’altra de mig temps,
un abric llarg i vermell, 
que una clienta va lluir
en una festa de casament.

A la saleta petita
cus i cus la modista.

Imma Ginovart



RETROALIMENTADA

Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.

En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves.



Un ball d'orenetes
dibuixa al cel dolces espirals.
A la pista blava
s'hi entrellacen sendes de temps passats
i per venir.

Tanco el ulls
amb un gest suau,
com qui clou el dia.
Tinc sort,
ja no hi ha ventades fortes.

La desmemòria amoreseix la tarda.

....................................................


Les espirals que les orenetes
dibuixen al cel són velles.

No les refacis en el somni,
ni amb llapis dur les esbossis
com el tro i el llampec en el retret.

El vol, el traç, l'alosa,
tot es perdrà en la tempesta,
així que esbrinis què té l'oreneta
que tant desfici en el vol et dóna.

                                     Cantireta



S'escola l'amor

El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

Nit d'estiu

El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.