HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG

Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.

Imma Ginovart

Autoretrat

Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire

L'ESTIU PASSAT

Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

GLÒRIA ALADA

Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

I el conte s'ha acabat.

No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL

Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

OCELL DE NIT

Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta