Un ball d'orenetes
dibuixa al cel dolces espirals.
A la pista blava
s'hi entrellacen sendes de temps passats
i per venir.

Tanco el ulls
amb un gest suau,
com qui clou el dia.
Tinc sort,
ja no hi ha ventades fortes.

La desmemòria amoreseix la tarda.

....................................................


Les espirals que les orenetes
dibuixen al cel són velles.

No les refacis en el somni,
ni amb llapis dur les esbossis
com el tro i el llampec en el retret.

El vol, el traç, l'alosa,
tot es perdrà en la tempesta,
així que esbrinis què té l'oreneta
que tant desfici en el vol et dóna.

                                     Cantireta



S'escola l'amor

El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

Nit d'estiu

El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.

Seqüències de platja



La nena de la tovallola del costat
ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans.
- ¡Niña,  no pises la toalla!
Una vespa la persegueix,
va amb ella a tot arreu.
- ¡Niña, que te va a picar!
Sense deixar anar la bossa de patates
la nena corre
direcció al mar.



Recordar-te sense accents

El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)

L’adéu formava part de la seva vida

S’ho mirava tot com si el futur ja fos passat i l’ara només un miratge, tan breu com inaccessible.