Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
"Mamà Brou" ja és gairebé una realitat. Aquest mes d'octubre es presentarà al públic d'Amposta en primícia. Avui us deixo un petit regal, perquè aneu fent paladar. Per si no us en recordeu, Mamà Brou és un conte per a grans. No el vulgueu regalar als petits de la casa!
Segur que us feu una idea de com va anar. Entre tots vam llegir els poemes, majoritariament d'Imma, que acompanyaven les obres. Va venir molta gent, de fet no en cabíem més! Al final us deixo la foto que ens vam fer en acabar l'acte. La Teresa Duch del blog Salsa-ficció ens va fer l'honor d'acompanyar-nos!
A sobre aquestes lletres, Maijo (jo), Teresa Duch i Imma
A lo millor ho teniu a prop i podeu assistir el dia de la inauguració. Aquest dia jugarem a trobar la imatge corresponent havent llegit el poema. Els poemes són obra d'Imma Ginovart i els podreu llegir en veu alta aquells que sigueu prou valents!
Avui es presenta en societat el treball col·lectiu "El vestit negre". Un projecte creatiu on hi participen artistes plàstics, escriptors i fotògrafs, coordinat per Lena Paüls i Eduard López.
Entreu-hi i gaudiu del llibre digital. Aquí teniu l'enllaç: El vestit negre
Com ja us havia avançat, el nou CD de Fito Luri porta les
empremtes d’aquesta casa. Portada, contraportada i il·lustracions interiors vesteixen
les lletres de les cançons.
Ahir a la tarda es va presentar en concert, al Teatre
Bartrina de Reus, Planetes Càlids.
Les meves il·lustracions, exposades al vestíbul del teatre,
van acompanyar a Fito Luri en l’estrena del seu nou disc.
La tarda va passar en un sospir. Vaig tenir el gust de
veure’l cantar a sobre un núvol, però no pas sol, com l’home trist de la cançó
d’aquest post. En Fito estava content i ben acompanyat pel seu grup de músics i
col·laboradors. Entre tots ens van fer sentir l’escalfor dels Planetes
Càlids.Gràcies!