Avui es presenta en societat el treball col·lectiu "El vestit negre". Un projecte creatiu on hi participen artistes plàstics, escriptors i fotògrafs, coordinat per Lena Paüls i Eduard López.
Entreu-hi i gaudiu del llibre digital. Aquí teniu l'enllaç: El vestit negre
Us deixo l'obra amb la que participo.
|
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dimarts, 9 de maig del 2017
El vestit negre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ha quedat molt maco el llibre. M'ha fet molta il·lusió que m'hagin convidat a participar.
ResponEliminaAquesta teva obra és una preciositat i amb una idea de vestit negre que m'ha agradat molt.
Quants vestits negres tan diferents!!!
Sí, Carme. El llibre ha estat un èxit. Per a mi també ha estat un plaer participar. Ja he vist que hi participes per partida doble. Fantàstic tot plegat!
EliminaM'ha agradat molt el conte que tu has il·lustrat, recordo que quan era petita i es morien els avis, et feien anar un any de negre rigorós( sobretot als pobles petits)ara, quan es van morir els meus pares, jo no em vaig pas vestir de dol...La cara de la senyora realment fa conjunt amb la foscor del vestit! Felicitats per aquest treball!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser. Els temps canvien. Ara, el dol, el portem dins.
EliminaEn aquest projecte, les imatges han estat la inspiració per als relats.
Petonets.
Felicitats per la nova iniciativa !
ResponEliminaAquesta senyora impressiona una mica !!
:-) Gràcies, Artur. Jo només m'he deixat portar.
EliminaLa senyora fa cara de pocs amics, tens raó.
Una obra coral. Amb vestit de festa.
ResponEliminaÉs cert! :-)
Elimina