GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
POETA DEL CARRER DEL VENT
En aquest carrer el vent hi deu bufar ben fort, perquè el poeta gairebé arriba a tocar al cel, amb la seva empenta...S'assembla al meu carrer no pel poeta( mig aprenent), sinó perquè i bufen tots els vents...
ResponEliminaPetonets, Maijo.
Ai, aquests vents que ens fan volar més del compte. Gràcies per acompanyar-nos, M. Roser, tot i el vent!
EliminaPetonets.
Molt maca la il·lustració. I la cançó també!
ResponEliminaGràcies, Carme :-)
EliminaSembla fàcil! Caminar sobre la corda fluixa i tocar la lluna. Me n'explicaràs el secret?
ResponEliminaQue t'ho expliqui en Fito! :-D
EliminaJo encara no ho he aconseguit, i mira que m'hi poso sovint sobre la corda fluixa.
M'agrada la cançó. Un planeta càlid, com la veu de l'intèrpret. El dibuix molt ben imaginat i plasmat.
ResponEliminaGràcies, Xavier. Bona apreciació la teva. Una abraçada.
Elimina