En aquest carrer el vent hi deu bufar ben fort, perquè el poeta gairebé arriba a tocar al cel, amb la seva empenta...S'assembla al meu carrer no pel poeta( mig aprenent), sinó perquè i bufen tots els vents...Petonets, Maijo.
Ai, aquests vents que ens fan volar més del compte. Gràcies per acompanyar-nos, M. Roser, tot i el vent!Petonets.
Molt maca la il·lustració. I la cançó també!
Gràcies, Carme :-)
Sembla fàcil! Caminar sobre la corda fluixa i tocar la lluna. Me n'explicaràs el secret?
Que t'ho expliqui en Fito! :-D Jo encara no ho he aconseguit, i mira que m'hi poso sovint sobre la corda fluixa.
M'agrada la cançó. Un planeta càlid, com la veu de l'intèrpret. El dibuix molt ben imaginat i plasmat.
Gràcies, Xavier. Bona apreciació la teva. Una abraçada.
En aquest carrer el vent hi deu bufar ben fort, perquè el poeta gairebé arriba a tocar al cel, amb la seva empenta...S'assembla al meu carrer no pel poeta( mig aprenent), sinó perquè i bufen tots els vents...
ResponEliminaPetonets, Maijo.
Ai, aquests vents que ens fan volar més del compte. Gràcies per acompanyar-nos, M. Roser, tot i el vent!
EliminaPetonets.
Molt maca la il·lustració. I la cançó també!
ResponEliminaGràcies, Carme :-)
EliminaSembla fàcil! Caminar sobre la corda fluixa i tocar la lluna. Me n'explicaràs el secret?
ResponEliminaQue t'ho expliqui en Fito! :-D
EliminaJo encara no ho he aconseguit, i mira que m'hi poso sovint sobre la corda fluixa.
M'agrada la cançó. Un planeta càlid, com la veu de l'intèrpret. El dibuix molt ben imaginat i plasmat.
ResponEliminaGràcies, Xavier. Bona apreciació la teva. Una abraçada.
Elimina