Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Alegria. El maig s'acaba...
ResponSuprimeixFan una bona parella !!
ResponSuprimeixMu lograo, mi arma!!!
ResponSuprimeixEl de l'esquerra m'ha recordat un conegut meu.
ResponSuprimeixMira que són bonics els patis cordobesos...A aquest post només li falta la música perquè podem veure ballar la parelleta.
ResponSuprimeixBona tarda Maijo i olé!!!
Coloradets sí que estan, sí.
ResponSuprimeixains però que maco, remaco, super requetemaco... ;-)
ResponSuprimeix