GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Alegria. El maig s'acaba...
ResponEliminaFan una bona parella !!
ResponEliminaMu lograo, mi arma!!!
ResponEliminaEl de l'esquerra m'ha recordat un conegut meu.
ResponEliminaMira que són bonics els patis cordobesos...A aquest post només li falta la música perquè podem veure ballar la parelleta.
ResponEliminaBona tarda Maijo i olé!!!
Coloradets sí que estan, sí.
ResponEliminaains però que maco, remaco, super requetemaco... ;-)
ResponElimina