Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
A mi em queda bastant lluny, llàstima! Espero que s'encomanin les tendreses...
ResponSuprimeixPetonets.
Les tendreses sempre s'encomanen, Roser. Moltes gràcies pel teu acompanyament. Un petonet.
SuprimeixPels qui no hi puguem anar ja ens faràs quatre cèntims de tot plegat.
ResponSuprimeixMolts èxits!
Potser sí que ho hauré de fer, Laura! Ara m'hi poso. Moltes gràcies pels teus desitjos. Una abraçada.
Suprimeixque vagi mooooolt bé, Maijo!
ResponSuprimeixJa m'agradaria poder venir!
Gràcies, Fanal blau! Va anar molt i molt bé. Si passes per aquí sempre en trobaràs alguna, de tendresa.
SuprimeixUna abraçada.