GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
L'EXPOSICIÓ
Segur que us feu una idea de com va anar. Entre tots vam llegir els poemes, majoritariament d'Imma, que acompanyaven les obres. Va venir molta gent, de fet no en cabíem més! Al final us deixo la foto que ens vam fer en acabar l'acte. La Teresa Duch del blog Salsa-ficció ens va fer l'honor d'acompanyar-nos!
 |
| A sobre aquestes lletres, Maijo (jo), Teresa Duch i Imma |
Estic contenta que fos un acte ben lluit i que vingué molta gent...
ResponEliminaLa Teresa, va tenir molta sort de ser-hi, però ella ho tenia més a prop, no si val!!!
Petonets.
Moltes gràcies, M. Roser!
ResponEliminaNo t'has de preocupar! A partir d'ara potser sí que em podràs acompanyar en alguna ocasió, quan presentem el conte. Us aniré informant. Una abraçada.