 |
Com ja us havia avançat, el nou CD de Fito Luri porta les empremtes d’aquesta casa. Portada, contraportada i il·lustracions interiors vesteixen les lletres de les cançons.
Ahir a la tarda es va presentar en concert, al Teatre
Bartrina de Reus, Planetes Càlids.
Les meves il·lustracions, exposades al vestíbul del teatre,
van acompanyar a Fito Luri en l’estrena del seu nou disc.
La tarda va passar en un sospir. Vaig tenir el gust de
veure’l cantar a sobre un núvol, però no pas sol, com l’home trist de la cançó
d’aquest post. En Fito estava content i ben acompanyat pel seu grup de músics i
col·laboradors. Entre tots ens van fer sentir l’escalfor dels Planetes
Càlids. Gràcies!
Moltes felicitats segur que va ser tot un esdeveniment...Ja m'imagino els teus personatges arrenglerats com en un museu, ballant al ritme de la música de les cançons d'aquest músic que jo no coneixia.
ResponEliminaM'ha agradat aquesta cançó i saps que m'ha recordat una mica en Serrat?
Diuen que val més està sol que mal acompanyat, però millor estar rodejat dels amics, com en aquest cas devia ser!
Petonets.
Gràcies, M.Roser, pels bons desitjos i generositat en els teus comentaris.
EliminaAquest tema m’agrada molt. La veu de Fito Luri adquireix una sonoritat envoltant, potser una mica més greu que en les altres cançons que us aniré presentant amb la respectiva il·lustració. La musicalitat del saxo soprano, tocat per Xavier Pié, fa d’aquesta peça quelcom molt especial que em remou els sentits. Acabada d’escoltar encara hi queden tot de notes fragants dibuixades a l’aire.
O el que és el mateix, plou al cor.
ResponEliminaSí, ben resumit. Una altra manera de dir-ho.
EliminaSe m'oblidava, FELICITACIONS per les teues il·lustracions en el CD que ens dius.
ResponEliminaGràcies, Novesflors!
EliminaEls dibuixos sonen ,olt bé.
ResponEliminaLes cançons del Fito Luri estan ben dibuixades.
Felicitats a tots dos.
O a tots tres, ja que el el saxo infon un acompanyament dharmanià molt emotiu.
Gràcies, Xavier, per la part que em toca!
EliminaUna abraçada.
Nosaltres també estàvem en un núvol sentint aquelles cançons. Amb l'honor afegit d'acompanyar la co-protagonista de la festa, a qui el Fito va donar públicament unes esplèndides i merescudes gràcies per l'home trist, les noies de festa i tots els dibuixos que acompanyaven el disc.
ResponEliminaSí, és cert, Teresa! Em penso que un mateix núvol ens sostenia a tots els presents. Gràcies!
Elimina