Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

diumenge, 24 de novembre del 2019

PRESENTACIÓ A GUAIX

S'acaba una etapa i esperem que en comenci una altra. El blog no ha deixat de ser mai un espai de retrobament propi. Sembla que aquí, s'acaben de coure i concloure els millors moments. Us trasllado les imatges i les paraules que donen punt i final a BROSSA, POEMES DE REVOLTA.
Gràcies pel vostre acompanyament.








EN COMMEMORACIÓ AL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE BROSSA

En Lluís-Anton Baulenas em va demanar col·laboració, En concret, 5 il·lustracions  per a fons d’escenari i cartell publicitari de BROSSA ENRABIAT, obra teatral inspirada en els Poemes de Revolta de Joan Brossa.

La desconstrucció dels poemes de Brossa que presenta Baulenas, fa que el pensament de Brossa ens arribi amb més virulència, més agressiu. S’intensifica també la ironia. Jocs de paraules, sonoritat, musicalitat... La dramatització que es fa de l’obra sorprèn pel seu equilibri entre la crueltat de l’humanament insuportable i la comicitat.
BROSSA ENRABIAT és com reviure un malson, també és  “el món a l’inrevés”, premissa que es podria utilitzar com a títol del quadre que us presento.

Amb la lectura m’havia quedat clar que havia d’amprar una tècnica de pes, tan densa com el contingut de BROSSA ENRABIAT. Em va semblar positiu utilitzar una tela gran i anar-ho plasmant, això em permetria tenir-ho tot a la vista i contagiar-me, inspirar-me contínuament, retro alimentar-me.  Donar pinzellades aquí i allà...  Abans de començar a pintar vaig preparar la tela amb diferents matèries. Els volums em portarien a establir un diàleg amb el suport. I així escoltant  les textures, les primeres idees agafaven formes diferents, amb execucions inesperades, i amb la llibertat de prendre qualsevol drecera en qualsevol moment. Vaig anar alternant moments creatius de molta intensitat i moments més tranquils on recuperava l’energia i treballava el detall. Tot va anar lligant, encaixant, harmonitzant, tant amb els colors, com les figures i tots els elements que composen el quadre. Aquesta obra és la base per a un treball digital que acabaria donant forma a les il·lustracions encomanades. Diferents talls de l'obra acompanyen a l’actriu Mònica van Campen en la seva actuació. L’obra pictòrica per a mi no tenia cap interès unitari, tot i que sí que és veritat que s’hi conta una història paral·lela a l’obra teatral. És en Baulenas qui m’encoratja a presentar el quadre com a tal.

A primer pla,  situades al mig de la tela, a la part inferior, apareixen tres rates gegants. Només aquest animal pot sobreviure en un ambient tan hostil. Es mouen sobre l’aigua fosca, bruta del clavegueram. Al seu davant apareixen quatres soques d’arbres que simbolitzen les ciutats desarrelades, que cremen i esclaten. Hi ha un patiment irreversible de la humanitat, sobretot dels més petits, els més desfavorits, és una humanitat vençuda.  Els peixos fugint  del mar s’han tornat alats -exalten la noblesa de la vida-, han aconseguit sortir de l’aigua bruta i s’han habituat a un nou mig de vida, però la malícia (xarxes = enganys) els segueixen empresonant. Les creus (religions) els fan d’estaca i els travessen. A totes dues parts del quadre apareix un exercit de fusells i flames.
I quatre papallones d’ales reials, mòmies d’una oligarquia caduca, prenen posicionament entre la terra i l’aire, (són passat, present i futur, -el futur apareix vestit de larva, el passat vesteix mortalla) com jutges intemporals. L’església llueix amb les seves ales fluorescents, sirena amb tors de santa i cua de peix, ocell de mal averany. Al fons, un vaixell naufragant.
                                                                                                                       
MAIJO GINOVART




divendres, 8 de novembre del 2019

PRESENTACIÓ- EXPOSICIÓ




Presentació a Amposta de la pintura BROSSA, POEMES DE REVOLTA de Maijo Ginovart, inspirada en l'obra de teatre BROSA ENRABIAT de Lluís-Anton Baulenas. Per si en teníeu dubtes, parlarem de Brossa, i de la pròpia experiència.
En Lluís-Anton Baulenas s'acompanyarà de la seva darrera novel·la, ELS CAMINS DE LA RUT.

divendres, 24 de maig del 2019

REIXAT


Fragment del quadre "Brossa, poemes de revolta" 

dissabte, 4 de maig del 2019

FOSCA LLUM

Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

dimecres, 24 d’abril del 2019

ELS SANTS DE BROSSA


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

diumenge, 21 d’abril del 2019

BLOG BROUIFASOL

Us parlo amb claredat de Mamà Brou al blog Brouifasol. Entreu-hi. AQUÍ

dimecres, 17 d’abril del 2019

PRESONER


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

diumenge, 14 d’abril del 2019

RATA


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

dimecres, 10 d’abril del 2019

CAMINS DE PEDRA


TERESA DUCH, autora del blog Salsa Ficció,  presenta aquest nou recull de relats el proper divendres 12 d'abril al Museu d'Art Modern de Tarragona. Si apareix en aquest blog és perquè he confeccionat la portada. Esperem totes dues que us agradi.

dilluns, 4 de març del 2019

dimecres, 23 de gener del 2019

"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"



"Martina Moldoveanu Hoffman 
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"

diumenge, 21 d’octubre del 2018

dijous, 11 d’octubre del 2018

JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES



Amb segell de qualitat
neix una nova edició
de les tretzenes jornades
a la biblioteca Arbó.

Dones i homes de lletres
convocats a la tardor
un any més es reuneixen
per presentar llurs nadons.

Les bombolles creatives
arriben fins als balcons
a resguard de les façanes
guarnides d’ocells i flors.

Que ressoni pel Castell
la música dels mots!




IMMA GINOVART




dilluns, 16 d’abril del 2018

Sant Jordi i Mamà Brou, s'agafen les mans!





El Sant Jordi d'aquest any és molt més especial per a aquesta casa. Mamà Brou estarà disponible i exposada a les vostres mirades sense cap mena de pudor. La podreu trobar a la llibreria de La Rambla de Tarragona, a la paradeta de la Impremta Virgili, també a Tarragona. A Vilanova i la Geltrú, la llibreria Llorens l’exposa sense cap vel. La grandiositat de Mamà Brou queda al descobert! Per suposat, us sortirà a rebre a Amposta, a l'Espai Cultural Guaix i a la llibreria Pont del Grau. I si voleu que us dediqui el llibre estaré a la vostra disposició a Tortosa, de 6 a 7 de la tarda, a la parada situada a la plaça de la Cinta, davant la porta de l'Olivera de la Catedral de Tortosa, acte organitzat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. La llibreria Viladrich també participa en aquest nu exclusiu, el primer Sant Jordi de Mamà Brou.
Feliç Sant Jordi a tothom!

Llibreria De La Rambla de Tarragona

Llorens Llibres, Vilanova i la Geltrú


dimecres, 28 de febrer del 2018

MAMÀ BROU a Vilanova i la Geltrú






Una nova presentació de Mamà Brou que ja és passat! 
La trobada va ser espectacular gràcies a tots els que hi varen ser i també a la gentilesa de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, que ens ho van posar molt fàcil. La sala on vam presentar Mamà Brou estava envoltada de quadres originals de l'Armand Cardona Torrandell. Tot un luxe! Us en deixo dues fotografies.
La tarda va estar plena de sorpreses. Em vaig retrobar amb gent que no havia vist des de feia molts i molts anys. Va ser una presentació perfecta en tots els aspectes. En Francesc Pasqual em va regalar un discurs ple de sensibilitat, mentre la Teresa Izquierdo li feia costat amb les lectures del conte.
L’editora, Montse Virgili, molt amablement, també va dir unes paraules.
El vídeo, preparat per a l’ocasió, va posar punt i final a l’acte.

Us deixo una petita part del discurs de presentació d’en Francesc Pasqual, que podreu llegir en la seva totalitat a EIX , diari.cat :

 “La llibertat enllà del temps s’expressa de forma quotidiana a partir del ritual depurador del bany i en l’abandó dels rellotges, del sentit tenallant de pas del temps que s’esdevé els diumenges, on és tradicional i signe de dia festiu especial el fet d’esmorzar amb xocolata desfeta, tal i com fan els Brou. I és aquí on comença el seu particular ritual, la litúrgia que vehicularà l’expressió apassionada dels sentiments i les emocions.”
“El cos és tractat dins un context que va més enllà del que coneixem com a cultura, i que es pot enquadrar en un vast patrimoni natural, còsmic, que ens conforma i constitueix, i que, de fet, és l’oportunitat  permanent que tenim d’adonar-nos que, a ple dret, formem part de l’univers. I és al cultiu d’aquesta sensació —i ben al marge de demanar-se si el que fan està bé o malament, si està ben vist o no, i quin sentit té...—, a què es lliuren els Brou amb tota naturalitat, i seguint fil per randa (això sí) els passos del seu propi ritual, de la seva llibertat.”

diumenge, 17 de desembre del 2017

BONES FESTES NADALENQUES 2017




Sota el vesc i sense fre
ens fonem en l’abraçada. 
Tot
       perquè ens estimem.

Els petons, venen un
                darrere l’altre.

Aquest nadal
és més blanc que de costum:
patinem sobre una pista de gel,
sense arbre, ni garlandes, ni regals...
Només ens tenim a nosaltres!

Hi ha qui pateix gana i fred.
D’altres, agosarats, s’omplen la boca de paraules.

Sort dels nostres cors que ens escalfen!


    El senyor i la senyora Brou