Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Un peix presoner... molts ens sentim com ell.
ResponSuprimeixLa pintura que encapçala el blog, amb els tres personatges amb els ulls tapats és impressionant. Una tràgica metamorfosi.
Gràcies, Xavier. En fas una lectura intel·ligent!
SuprimeixPresoner en nom de les creus i altres símbols. Molt encertada la teva imatge!
ResponSuprimeixMolta metàfora... Gràcies!
SuprimeixDoncs si que té coses per interpretar, aquest dibuix...
ResponSuprimeixBon vespre, Maijo.
Bones festes, M. Roser. Encantada de saludar-te!
Suprimeix