GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Un peix presoner... molts ens sentim com ell.
ResponEliminaLa pintura que encapçala el blog, amb els tres personatges amb els ulls tapats és impressionant. Una tràgica metamorfosi.
Gràcies, Xavier. En fas una lectura intel·ligent!
EliminaPresoner en nom de les creus i altres símbols. Molt encertada la teva imatge!
ResponEliminaMolta metàfora... Gràcies!
EliminaDoncs si que té coses per interpretar, aquest dibuix...
ResponEliminaBon vespre, Maijo.
Bones festes, M. Roser. Encantada de saludar-te!
Elimina